I va ser abans d'abans d'ahir quan ens despertàvem amb les cançons que el dia abans havíem cantat amb la Vella Dixieland i quasi sense temps de païr-ho, d'assaborir el regust que ens va quedar del concert del 20è aniversari que ens va transportar de nou a l'alè de l'esperit amb la companyia d'una formació de jazz tan reconeguda, ataquem la Missa de Coronació de Mozart, dimarts amb el Pep Mateu, dimecres amb ell també i amb en Tobias Gossman, director de la Camerata XXI.
L'assaig d'ahir va ser espectacular, vàrem començar amb una mica de por. Ens en sortirem? la missa de coronació l'hem assajat molt però també l'hem cantada amb un altre director al davant, en Joaquim Miranda, director de la Coral Xalesta de l'Hospitalet, i les interpretacions i apreciacions de l'obra evidentment són diferents.
Llapis en mà comencem a anotar observacions que ens fa en Tobias amb el seu accent alemany, que ja de per sí inspira confiança encara que només sigui per proximitat idiomàtica amb el propi Mozart. Ell l'eleva als cels, el que diu Mozart a la partitura va a missa, i tot va més o menys avançant enmig dels seus comentaris sobre com respirar, quan respirar, com vocalitzar i pronunciar les vocals, com atacar les consonants sordes que no es transporten amb l'aire com les altres notes quan vibren, com portar el ritme amb mètrica matemàtica... cada cop la gent està més atenta a les seves explicacions. No ens està assajant el concert, ens està regalant una classe magistral.
El que ens demana, els cantaires, que de música i mètrica potser no en dominem, intentem fer-ho per complaure'l i demostrar-li que podem anar fent el que ens va indicant, i un cop més, em sorprèn veure els meus companys cantaires entregats i transformant-se. Si ens arriba a demanar un sol a la quarta, ahir, l'hauríem fet tots. I és el que té d'emocionant cantar en aquesta coral... que la gent respon, que la gent no es rendeix i s'esforça, que hi posa ganes.. gent d'una coral que es fa crítica i autocrítica, i que entona potser fins i tot amb un aire una mica ambiciós per tal de poder aconseguir els millors resultats. Hi ha algú que en té una mica de culpa que al cap de vint anys ens hàgim tornat una mica així... evidentment, el qui ens ha estirat i ha estirat el carro, i que ha posat totes les seves ganes, temps (molt de temps propi), i la seva confiança en nosaltres......
Tornem al tema: el credo ens sorprèn per la seva rapidesa... aconseguirem fer-lo com ell ens demana? el mateix Tobias Gossman ens en dóna la pista: encara queda un mes per davant! I evidentment, com que ens agraden els reptes, ho farem... i qui sap si sense partitura i tot, si total, ja hi estem avessats!
Vinga, poseu-vos els metrònoms, però si us voleu estalviar uns euros, internet en va ple de metrònoms online Sí sí, no són el mateix... compte que la connexió no vagi i vingui! però bé... perquè us feu una idea... poseu-lo a 132 i ja veureu com hauria de ser de ràpida! a cada cop una negra... cre-doin u-num de-um...teniu un exemple en aquest enllaç: Metrònom
Us poso també un video aquí al bloc d'un dels credos que he trobat versionat al youtube amb una mètrica molt més ràpida que a la resta d'interpretacions que he trobat.
Bona música!
Anna
1 comentari:
Amb un director com l'Àngel i uns caps de corda com tu,Anna, res sembla impossible.Gràcies a tots.
Publica un comentari a l'entrada