La presentació del concert (Daniel Farré)

Aquest és l'escrit que el Daniel va llegir abans de començar el concert perquè pugueu llegir-lo tranquil·lament. Vam quedar que el posaríem aquí donat que darrera bambolines no s'escoltava gens bé (crec que el neguit per començar el concert tampoc ens hauria deixat posar-hi gaire atenció... teníem massaganes de sortir ia l'escenari i donar-ho tot!!)

Bona tarda.

Fa molt de goig veure aquest centre tan ple.

Tots sabem perquè ens trobem aquí, els uns per a interpretar, fidels a un projecte i a una obra emblemàtica, per a donar el que millor saben fer: tocar, cantar, dirigir; vostès a participar d’un fet que intueixen interessant.

Quan els Amics de la Música de Valls van concebre aquest projecte, agosarat i engrescador alhora, es van centrar en tres premisses: qualitat, rigor i vallenquisme.

Així ho veiem en els elements interpretatius:

les sopanos: Esther Martínez i Núria Dardinyà

els tenors: Roger Padullés i Raül Fernández

el baríton: Carlos Aguirre

el narrador: Antoni Vilaplana

la coral Terpsícore,

i l’Orquestra Simfònica Teatre Líric de Barcelona

I qui millor podia donar força i rigor a aquest conjunt, un mestre, un mestre especialista en la temàtica de la sarsuela i director, en  Josep Ma. Damunt.

Havia dit qualitat, rigor, i també vallenquisme, gent de casa: l’Esther, el Roger i la Terpsícore, i gent de molt aprop, el Raül i en Josep Ma. Damunt.

Permeteu-me esmentar com a Coral Terpsícore el que significa aquest concert, celebrem aquest any el 20è. aniversari, una fita prou important per estar-ne orgullosos.

La proposta dels Amics de la Música de Valls ens va semblar molt interessant i a mesura que l’hem anat treballant ens hem anat impregnant amb l’obra, fer-la amb acompanyament musical va representar el si a una esperança, i participar amb els elements que avui es posa en escena una realitat i gaudi immens. Estem molt agraïts als Amics de la Música de Valls i us donem les gràcies per haver confiat en nosaltres.

I com a Coral vull ressaltar la tasca de l’ànima de la coral, qui ens estira, qui diu... si podrem. Ha treballat, ens ha fet treballar molt en aquesta obra, però no és nou, es el seu èxit, treure’ns de cadascú una mica més... del que valem i de la nostra pròpia voluntat. Perquè la Coral té 20 anys, són 20 anys de dedicació del nostre director, l’Àngel Aguilà.

Cançó d’Amor i de guerra, de Martínez Valls, situa l’acció a finals del segle XVIII, en plena revolució francesa, en un poble del Vallespí, l’any 1793, en plena Revolució Francesa. L’argument de l’obra es basa en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat encontre amb l’infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi.

D’aquesta manera  la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amorós, al mateix temps que il·lustra l’agitat moment històric que convulsionava la França de finals del segle XVIII. En el programa de mà s’explica l’argument amb més detall.

Preparem-nos doncs, perquè el que anem a compartir avui, aquesta tarda, a Valls és, com ens dirà el narrador, una : “cançó d’amor, que té neguits de guerra”.

Que ens ho passem tots molt bé. Gràcies.